Cançons per a un refugi

Crònica de la presentació del llibre solidari "Llits a la intempèrie" a Reus

Em fixo en la foca dibuixada al capçal d'aquest llit a la intempèrie, que també podria ser un peixet dels que t'agraden, fent bombolles en alguna mar imaginària. Si, tot fugint, nosaltres també estiguéssim a punt de llançar-nos a una mar ben tangible, on milers de cossos s'han llançat abans, cada nit podríem cantar "la cançó del peix peixet" ben fort i no sé si encara pensaria en la crueltat de la seva lletra.

 

 

"Llit a la intempèrie" que presidia l'acte | Raquel Estrada


Però encara som a Reus, i aquesta nit de dijous t'he deixat a casa, que és tard i faries massa soroll. Som en una antiga fàbrica reconvertida en l’espai cultural Cal Massó. Està força ple i hi presenten un llibre solidari. A l’escenari, que sembla improvisat, un llitet amb una foca dibuixada al capçal, el terra ple de papers, un faristol per al presentador omnipresent, Jordi Salvadó, i el músic que lligarà totes les intervencions i sobretot ens farà un nus a la gola, Gerard Marsal. Aquest, en un moment determinat, fins i tot s’atreveix a dir que ara no pensa tocar, que vol que ens martellegin sense pal·liatius les paraules de les dues persones que han vingut en representació d’Stop mare mortum i Casa nostra, casa vostra: diuen que sí que aquí sí que hi ha diners per acollir els exiliats que van perdent la vida al seu lloc d'origen i a la Mediterrània, que el que falta és voluntat política. Que dels pocs que n’havien d’arribar, encara en són molts menys els que de moment han arribat de Síria. Que si a algú li ha passat pel cap que aquesta gent sense res pot venir  i aprofitar per prendre’ns el que és nostre, que compti el que ja ens han pres els corruptes que tenim al govern (i aquí esclata un gran aplaudiment espontani). Que, de refugiats, res, perquè de moment no tenen un sostre digne. Com a molt, exiliats.


Les cinc dones que han escrit i han donat forma al llibre Llits a la intempèrie (més informació a l'enllaç), amb textos de narrativa diversa i poesia de Montse Farrés, Txell Granados, Agnès Toda, Marta Magrinyà i dibuixos de Fina Veciana, només hi intervenen breument per a reivindicar-se com a projecte solidari, amb uns beneficis que aniran a parar a l’entitat Stop mare mortum. No sé si els va costar gaire convèncer l’Ajuntament de Reus i Silva editorial perquè s’hi solidaritzessin, però avui tot sembla fàcil, fins i tot quan Dolors Quintana diu les Corrandes d'exili de Pere Quart de manera que no marxen fàcilment de les orelles. S’obren els llums, comprem el llibre i anem de cara al pica-pica. M’aferro a la postal que m’han regalat, obra de Fina Veciana: un llit a la intempèrie que espero que no se’m materialitzi mai. No sé si l'enviaré a algú o si la penjaré en algun lloc perquè la tinguem ben present aquest Nadal mentre cantem altres cançons.

 



Comentaris
joanmarc
test
0

envia el comentari