Salvem-nos

Anna-Priscila Magriñà amb el llibre "Tot està connectat" | J. Argentó Raset

Si ens creguéssim massa que a Tot està connectat, d’Anna-Priscila Magriñà, hi ha “Històries curioses de la vida moderna”, com diu el subtítol, podríem perdre’ns, perquè també hi és el flotador de la saviesa, i això té molts més anys que el més vell de nosaltres. Més anys que el rebesavi del nostre rebesavi, que ja no sé quants anys faria que va néixer, però potser es podria haver conegut amb els d’un estranger que en els seus gens ja hi portava la recepta de la Coca-cola. Doncs ara imagineu-vos si resulta que una descendent més o menys directa d’aquest responsable de les bombolles més famoses, resulta que és Marilyn Monroe en persona. Aquella que es va entendre amb en Frank Sinatra i sobre la qual el llibre ens deixa entreveure que pensava en qüestions encara més transcendents que les seves pròpies corbes. Fins i tot diu que, Marilyn, a la seva néta, que resulta que va néixer a Catalunya, li va inculcar tant d’interès per la divulgació del coneixement, que va ser una de les primeres a escriure a la Viquipèdia.

Com espero que hagueu endevinat, d’aquests segments d’història que he tret a la llum, com a mínim n’hi ha tres que són falsos, però, eh que per al lector amb poc interès per l’exhaustivitat de la divulgació històrica, igualment poden resultar divertits? De fet, la mateixa autora entra en el joc de perpetuar les llegendes urbanes que exposa al llibre, perquè és igual d’exhaustiva a l’hora de documentar-se i exposar-ne els antecedents i les conseqüències, que amb d’altres fets aparentment més transcendents (i els que la coneixen més íntimament no s’han sorprès quan han vist escrit allò que en alguns casos ja els havia repetit en directe). Compte, si encara no havíeu entès com va passar allò del gos i la seva mestressa, un pot de melmelada i Ricky Martin al programa Sorpresa ¡sorpresa!, perquè quedareu parats. I és que fa servir un llenguatge ben cinematogràfic per presentar-nos alguns rumors i com han passat a formar part de la memòria col·lectiva, però, de debò crèiem que n’hi havia algun de ben fonamentat? Ens ajudarà a sortir de dubtes.

El conjunt d’històries que s’expliquen al llibre, al capdavall, fa pensar que l’evidència de les connexions entre nosaltres, més enllà de si es compleix la teoria dels sis graus de separació, és més important que els resultats d’aquesta recerca. Que el més important és el camí, vaja, i que la curiositat infatigable a vegades és un motor perquè la transmissió del coneixement no s’aturi, ens acompanyi, ens faci créixer.