Posar-li Llampecs a un blog d’opinió és pretensiós, però tinc entès que no hem vingut aquí a fer les coses a mitges, encara que el format i el temps que tinc seran condicionants necessaris del que hi pugui oferir. Potser ara us ha passat pel cap la dita Gent del Camp, gent del Llamp!, que ve a ser el reflex del que vull que passi en aquesta pàgina. Només cal fer una petita cerca a la Xarxa per descobrir que una vegada hi havia una revista i una editorial que van dir-se El llamp, que Llampecs és el títol d’un llibre, i que també hi ha un col·lectiu literari tarragoní que fa referència a aquests flaixos de llum que amenacen tempesta...
Seguint amb el despullament de motius i també de factors que em condicionen, a l’hora d’escriure en un blog cultural de delCamp.cat, més enllà d’explicar que ara fa vuit anys que treballo al departament de comunicació d’una editorial camptarragonina com és Cossetània Edicions (9GrupEditorial), hauré de dir-vos que em deixo seduir per la poètica que m’inspira el moment i la gent – i això també em va bé per escriure i haver publicat algun llibre de poemes- i que el que puc oferir sobre l’actualitat cultural i literària de la zona es troba guardat en una memòria que sempre ho ha de tornar a consultar tot de nou, perquè no està segura de saber res del cert. Quin panorama!
Després de mirar de guanyar-me la vostra complicitat amb un exercici de transparència, em mullaré explicant què vull que hi hagi aquí, que ja se sap que una cosa són les intencions, i l’altra, la pràctica: el que em sembla més lògic és fer servir aquest blog per parlar de la gent de les nostres comarques que fa cultura (i faig servir aquesta paraula tan elàstica perquè encara no sé si tot s’acabarà centrant en la literatura o m’acabareu estirant cap a d’altres àmbits) i de la seva obra. En tot cas, que sapigueu que un dia hi podeu ser cridats. No tenim temps ni ens aporta res el fet de voler parlar només del que ja han dit tots els mitjans, que la cultura ja ho té prou magre com per fer-se massa repetitiva. A més a més, hi ha tanta producció cultural, a casa nostra, que seria una llàstima no aprofitar l'ocasió de parlar d'allò que m'ha semblat interessant, encara que representi només una petita part del tot.
Comentaris
